Inversciôn termican X viH Z
Inversciôn termica l' è o nomme che vegne dæto a quello fenomeno che se verifica quande l' aia a livello do terren a l' è ciü freida de quella in quota.
Distribuçion da temperatüa in te l' aia[modìfica | modìfica wikitèsto]
O calô de l' atmosfea o ne deriva soviatütto da a superfiçie da Tæra: a parte derivante da o Sô a l' è menô. A denscitæ supeiô, o ciü erto tenô de vapô acqueo e a maggiô vexinansa ä superfiçie fan scì che i stræti ciü bassi de l' atmosfea riçeivan ciü calô da l' irraggiamento terrestre. In ta troposfea (o stræto ciü basso dell' atmosfea, avente un spessô de 8 chilometri ai Poli e 17 chilometri all' Equatô) a temperatüa de l' aia perciò a diminuisce de 0,6 °C ogni votta che se monta de 100 metri.
Cause de inversciôn[modìfica | modìfica wikitèsto]
In te nötte invernali, specialmente se o tempo o l' è sen, a tæra a se refreida velocemente pe irraggiamento; comme conseguensa anche i strati dell' aia a livello do terren se refreidan ciü tanto de quelli in quota. Unn' atra causa a pö esse a differensa de peiso fra e masse d' aia freida, ciü pesante, e cada ciü leggera. E caratteristiche orografiche do terren fan a sö parte; l' inversciôn termica a l' è caratteristica di fondovalle (comme a Valdeciann-a in Italia centrâ) dove e masse d'aia freide e pesanti chinnan sotto quelle cade e leggere. E neggie da Valle do Po riconoscen lô ascì comme causa l' inversciôn termica, façilitä da a mancansa de vento e da o peiso do vapô acqueo.