Salmonel·losis Tumh Qqdaga J pKp V RrIiaVv
 | |
| Tipus | infecció per Salmonella, malaltia bacteriana primària i malaltia bacteriana |
|---|---|
| Especialitat | infectologia |
| Símptomes | dolor abdominal, calfred, diarrea, febre i vòmit |
| Classificació | |
| CIM-10 | A02.0 |
| CIM-9 | 003.0 |
| Recursos externs | |
| MedlinePlus | 000294 |
| MeSH | D012480 |
| UMLS CUI | C0036114 i C0036117 |
| DOID | DOID:0060859, DOID:1466, DOID:11092 i DOID:11092 |
 | |
La salmonel·losi humana és una malaltia infectocontagiosa produïda per enterobactèries del gènere Salmonel·la. Comprèn un conjunt de quadres clínics la principal manifestació dels quals és la gastroenteritis aguda, una de les intoxicacions alimentàries més comunes causades per aigua i aliments contaminats, especialment carns.[1] Tant salmonel·losi com el terme Salmonel·la són una llatinització del nom de Daniel Elmer Salmon (1850-1914), un veterinari estatunidenc.
Contingut
- 1 Descripció
- 2 Patogènia
- 3 Profilaxi
- 4 Vegeu també
- 5 Referències
Descripció[modifica]
La salmonel·losi és una malaltia de transmissió alimentària, especialment per aliments d'origen animal; poden aparèixer en brots en escoles, guarderies, restaurants i residències d'ancians. El període d'incubació és en general entre dotze e trenta-sis hores, de vegades fins a sis i quaranta-vuit hores. La salmonel·la habita normalment a la superfície dels ous, la pell de tomàquets i d'aquells fruits i verdures que tenen contacte amb la terra.
La mida del inòcul de salmonel·la requerit per causar malaltia simptomàtica en adults sans no està ben establert. En general, es necessita una inoculació relativament gran, entre i organismes.[2] En un humà voluntari, tot just vint organismes van ser suficients per produir la malaltia. En un altre estudi amb dotze voluntaris que van ingerir entre disset i organismes, en més de la meitat dels casos, van ser suficients menys de mil organismes.[3]
En ser aquests bacteris molt poc resistents als mitjans àcids, no sobreviuen a l'estómac. No obstant això, un pH estomacal artificialment elevat, poc àcid, redueix enormement el nombre d'organismes necessari per a provocar símptomes. Els microorganismes que arriben fins a l'intestí es topen amb altres dos defenses: la rapidesa del trànsit intestinal i la flora bacteriana normal. Els que aconsegueixen vèncer aquestes defenses, s'adhereixen a la mucoses i produeixen ja sigui un patró secretor (diarrea aguda aquosa), o bé un invasor (malaltia clínica coneguda com febre entèrica, febre tifoide o febre paratifoide).[2] [3]
La febre tifoide és una altra de les malalties que poden ocasionar els bacteris del gènere Salmonel·la . Habitualment aquesta malaltia la provoquen soques de Salmonel·la enterica susp. Enterica serotip typhi ( Salmonel·la typhi ). L'únic reservori de Salmonel·la typhi és l'home, de manera que es transmet de persona a persona.[4]
La febre paratifoide té certes similituds amb la febre tifoide; però té un curs més benigne. Aquesta malaltia la solen produir els serotips Paratyphi A, Paratyphi B i Paratyphi C. Les infeccions per S. Paratyphi A són comuns en Àfrica; la paratifoide B, més freqüent en Europa, es presenta com una gastroenteritis severa, i la paratifoide C és una infecció rara, generalment vista al Extrem Orient que es presenta com una septicèmia.
Patogènia[modifica]
La salmonel·losi té un període d'incubació d'entre cinc hores i cinc dies, diarrea i dolor abdominal. A través de la femta (excrement) del malalt s'elimina gran quantitat de bacteris, i es presenta febre entèrica amb un període d'incubació de 7-28 dies, causant de mal de cap, febre, dolor abdominal i diarrea, erupció maculo-papulosa en pit i esquena. Els malalts presenten un període de convalescència entre una i vuit setmanes fins que les persones guarides eliminen la Salmonel·la. També pot ocasionar febres entèriques o infecció intestinal per intoxicació amb alguns aliments. Es reprodueixen per bipartició.
Profilaxi[modifica]
La prevenció de Salmonel·la com a contaminant d'aliments implica endreçar eficaçment les superfícies de contacte amb els aliments. L'alcohol ha estat efectiu com a agent desinfectant tòpic en contra seva, així com l'hipoclorit de sodi. El menjar que contingui ous crus ha de ser cuinada adequadament abans de consumir-la.
Qualsevol aliment cuinat de manera imperfecta o no cuinat, especialment són un bon vehicle de transmissió: la llet, la carn d'aus o els ous (aquests surten pel mateix conducte de la femta) i atès que la salmonel·la és un enobacteri, que contamina l'ou, és important tenir pràctiques d'higiene en la seva manipulació,
El seu temps de supervivència en aliments a temperatura ambient és de diversos dies arribant fins i tot als límits següents:[5]
- mantega: fins a 10 setmanes
- llet: fins a 6 mesos
- xocolata: diversos mesos
Hi ha mètodes destinats a evitar la proliferació d'aquest gènere en els aliments; per exemple, destruir el bacteri en els aliments mitjançant cocció, evitar la contaminació creuada durant la manipulació, i emmagatzemar els aliments a baixa o alta temperatura per evitar que aquella proliferi.
Vegeu també[modifica]
- Salmonel·la
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salmonel·losi |
- ↑ RIBEIRO, Vinicius B., ANDRIGHETO, Cristiano, BERSOT, Luciano S. et al. Serological and genetic diversity amongst Salmonella strains isolated in a salami processing line. Braz. J. Microbiol. [online]. 2007, vol. 38, no. 1 [cited 2007-11-10], p. 178-182. Disponible a: [1]. ISSN 1517-8382.
- ↑ 2,0 2,1 Raúl Romero Caballero; Ismael Francisco Herrera Benavente. Síndrome diarreico infeccioso. Ed. Médica Panamericana, 2002, p. 120 ss.. ISBN 9789687157993.
- ↑ 3,0 3,1 Sherwood L. Gorbach; John G. Bartlett; Neil R. Blacklow. Infectious diseases (en anglès). 3ª. Lippincott Williams & Wilkins, 2004, p. 623ss.. ISBN 9780781733717.
- ↑ BRAVO PÉREZ, Rigoberto, PUGA TORRES, Mario Santiago, BARREIRO VIERA, Dionys et al. Presentación de un caso atípico de fiebre tifoidea. Rev Cub Med Mil. [online]. ene.-mar. 2002, vol.31, no.1 [citado 31 octubre de 2007], p.54-57. Disponible en la World Wide Web: [2]. ISSN 0138-6557
- ↑ «Salmonella. DATOS GENERALES».
