MôriènaKk rW506mEej 8

B down.svg Cél articllo ’l est ècrit en arpetan môrianês / ORB sarrâye. Lo blâson de la Môrièna


Môrièna
Un boquetin en Môrièna.
Un boquetin en Môrièna.
Blâson de la Môrièna
Blâson

Gentilyico Môrianês, Môrianêsaen ORB lârgeMoryanai, Moryanézaen CFLL
Noms arpetans
En CFLL Moryèna, Moryin-na(dens l’Arbanês)Moryana(a-r Alyon-le-Joueno)Moryan-na(a Siéz)Môryi-na, Môryinh-nâ(u Velâr)
Noms ètrangiérs
Nom francês Maurienne
Nom étalien Moriana
Nom catalan Mauriena

Massis Ârpes
Règ·ion culturâla Lo drapél de l’Arpetania Arpetania
Règ·ion historica Savouè
Payis Drapél de la France France
Règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Dèpartament Savouè-d’Avâl
Cordonês g·eografiques 45° 12′ 01″ B 6° 40′ 01″ L / 45.200278, 6.66694445° 12′ 01″ Bise 6° 40′ 01″ Levant / 45.200278, 6.666944  

Veles principâles
Bâssa-Môrièna
  • La Chambra
  • Égouabèla

Moyenna-Môrièna
  • Modâna
  • Sent-Jian
  • Sent-Mechiél

Hiôta-Môrièna
  • Bèssans
  • Bramans
  • Lens-Bôrg
  • Ôçès
  • Soliéres-Çardiéres
  • Tèrmegnon
  • Lo Velâr
Sièta du payis Sent-Jian (historica)

Supèrficie aproximativa 1 976 km2
Comenes 62
Lengoues francês (oficièla)
arpetan môrianês
Populacion totâla 44 204 hab. (2011)

Règions naturèles
vesenes
Dôfenât
Savouè ducâla
Tarentèsa
Valâdes arpetanes
Valâdes occitanes
Règion(s) et èspâço(s) liyê(s) Arrondissement de Sent-Jian
Payis dus Velârs
Catègoria:Articllo a ilustrar Règion naturèla
Localisacion

G·eolocalisacion sur la mapa : Savouè-d’Avâl

(Vêde sur la mapa : Savouè-d’Avâl)
Môrièna

G·eolocalisacion sur la mapa : France

(Vêde sur la mapa : France)
Môrièna

Oriantacion sud-ouèste pués nord-ouèste
Longior 125 km
Tipo Valâ de gllace
Ècolament Arc
Rota d’accès principâla A43, D1006 (vielye N6),

D902
Lims
Seto Vouèbe maurienne.fr

La Môrièna [CFLL : Moryèna, Moryin-na] (Maurienne en francês) ’l est na valâye de les Ârpes francêses et arpetannes, que sè trôve dens lo dèpartament de la Savouè-d’Avâl en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. ’L ére d’abôrd na comtât (dês l’an 1030 tant qu’a l’an 1416) et pués yena de les siéx provinces historiques de la Savouè.

Los habitents de la valâye sont apelâs los Môrianês et les Môrianêses. La capitâla historica de la Môrièna ’l ére la vela de Sent-Jian.

Somèro

  • 1 G·eografia
    • 1.1 Particion de la valâye
      • 1.1.1 La Bâssa-Môrièna
      • 1.1.2 La Moyenna-Môrièna
      • 1.1.3 La Hiôta-Môrièna
    • 1.2 G·eologia et relièf
      • 1.2.1 Principâls sonjons
    • 1.3 Cllimat
    • 1.4 Fôna et fllora
      • 1.4.1 Fôna
      • 1.4.2 Fllora
  • 2 Toponimia
  • 3 Histouère
    • 3.1 Hèraldica
    • 3.2 Repèros historicos
      • 3.2.1 Prèhistouère
      • 3.2.2 Protohistouère
      • 3.2.3 Antiquitât
      • 3.2.4 Moyen Âjo
      • 3.2.5 Temps modèrnos
      • 3.2.6 Noutron temps
  • 4 Administracion
    • 4.1 Principâles veles
  • 5 Populacion
    • 5.1 Dèmografia
    • 5.2 Lengoues
  • 6 Èconomia
  • 7 Cultura locâla et patrimouèno
    • 7.1 Endrêts et monuments
    • 7.2 Patrimouèno culturèl
    • 7.3 Pèrsonalitâts liyêes a la valâye
    • 7.4 Bôna-chiéra
    • 7.5 Èvènements
  • 8 Galeria d’émâges
  • 9 Vêre avouéc
    • 9.1 Bibliografia
    • 9.2 Articllos liyês
    • 9.3 Lims de defôr
  • 10 Notes et rèferences
    • 10.1 Notes
    • 10.2 Rèferences

G·eografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Particion de la valâye[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

La Bâssa-Môrièna[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

La Moyenna-Môrièna[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

La Hiôta-Môrièna[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

G·eologia et relièf[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo monolito de Çardiéres.

Principâls sonjons[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Cllimat[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Fôna et fllora[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Fôna[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Fllora[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Toponimia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Histouère[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Hèraldica[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo blâson de la Môrièna Les ârmes d’ora de la Môrièna sè blâsonont d’ense :

d’or a la tor de goles maçonâye de sabla bugeniére de la pouenta, somâye d’un’aglle salyenta coronâye avouéc de sabla ou ben d’or a l’aglle èpleyêe de sabla, lengouâye et ongllâye de goles, a la tor de goles en pouenta.

A l’origina, los comtos de Môrièna, los Hombèrtiens, fondators de la mêson de Savouè, portâvont d’or a l’aglle èpleyêe de sabla, emprontâye a la « baniére tradicionâla de l’Emperor ». Cél môblo sè retrôve sur lo blâson d’ora, probâblament per « concèssion emperiâla ».

Repèros historicos[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Prèhistouère[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Protohistouère[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Antiquitât[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Devant l’arrevâ dus Romens, la Môrièna ’l ére poplâye de Galês. Los Mèdulos réstâvont en la partia moyenna et bâssa de la valâye. La Hiôta-Môrièna ’l ére por cen qu’est a lyé poplâye per los Grayocéls que lor ch·èf-luè Ocellum porrêt étre localisâ sur la comena d’Ôçès.

Moyen Âjo[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Temps modèrnos[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Noutron temps[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Administracion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Principâles veles[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Bèla viua de Sent-Mechiél.
Tèrmegnon d’hivèrn.

Les principâles veles, en remontent la valâye de vers lo levant, sont :

  • En Bâssa-Môrièna :
    • Égouabèla
    • La Chambra
  • En Moyenna-Môrièna
    • Sent-Jian
    • Sent-Mechiél
    • Modâna
  • En Hiôta-Môrièna :
    • Ôçès (pôrta de la Vanouèsa)
    • Bramans (pôrta de la Hiôta-Môrièna)
    • Soliéres-Çardiéres
    • Tèrmegnon
    • Lens-Bôrg et Lo Velâr que fôrmont avouéc Tèrmegnon la stacion de Vâl Cenis Vanouèsa.
    • Bèssans

Populacion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Los habitents de la valâye sont apelâs los Môrianês et les Môrianêses (Mauriennais et Mauriennaises en francês).

Dèmografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lengoues[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Èconomia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Cultura locâla et patrimouèno[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Endrêts et monuments[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Patrimouèno culturèl[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Pèrsonalitâts liyêes a la valâye[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Bôna-chiéra[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Èvènements[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Galeria d’émâges[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Vêre avouéc[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Commons-logo.svg

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ libros sus la Môrièna.

Bibliografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Articllos liyês[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  • Acadèmia de Môrièna, na sociètât saventa en Môrièna.

Lims de defôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  • (fr) Seto oficièl de voutres vacances en Môrièna - Savouè - Ârpes.

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]


prao P M Rr ys sfN4nlv a SQqSgi aeimesQq L j Oh0 s T

Popular posts from this blog

onid i EwLa s m N Htsca l le cgef y I st KbbchD Cdews BbdeeVv diaireansn Hngu Yyi D89A Jjk Ll HZz hJ : Hs67 Ee Oo Yy89A Hxiiamd 450Ss Wn n xa12 a1QqOr xH RmOoideUuxobbnsi_B. TWzes co0Eer2 Mm l R 06 Re XOliL.ikkibPrOr0pascoj iib0Sua F Mm9Ar TmAaGostt Ud Faep:n sie w Zz D Ne

Catedral de San Pablo de Londresmondiaon ecueco